Servitud i condicions de la tinença (IX-X)

1- El sistema banal o jurisdiccional era un poder o persona d'autoritat que s'apropiava dels poders corresponents al poble i feia el que volia amb la gent i amb les terres. Aquestes persones acostumaven a ser els senyors dels castells, els quals podien manar, castigar i imposar càrregues.

2- La revolució feudal dels pagesos aloers suposà el lligament a la terra dels pagesos, ja que els pagesos van haver de vendre les seves terres al senyor feudal per poder pagar la gran quantitat d'impostos imposats pel senyor del castell. Tampoc va ajudar el fet de repartir les terres entre tots els fills a parts iguals, ja que cada cop els pagesos tenien menys terres i més impostos que pagar. Així, van passar a ser pagesos en règim de tinença, però igualment tenien una certa llibertat per decidir marxar d'aquelles terres a unes altres on el senyor feudal no cobrés tants impostos o a la zona de frontera, on obtindrien uns certs privilegis. Per això, els senyors dels castells, van crear l'impost de remença, que feia pagar una gran suma de diners al senyor si un pagés volia marxar de la terra. Com que no en tenien pas tants diners, es van veure lligats a aquella terra pel senyor feudal.

3- El sistema d'hereu és aquell que es duia a terme en la Catalunya Vella, en que es donaven en vida o en mort al fill major, a l'hereu, pràcticament la totalitat de la tinença (dos terços), per evitar la divisió del territori i facilitar el relleu generacional.