La unió amb Aragó

1- A principis del segle XII, Aragó visqué problemes successoris al morir Alfons I el Bataller d'Aragó sense descendència. Aquest, va fer un testament que encara complicava més les coses, ja que deixava el govern en mans d'ordres militars. Llavors començaren a sortir pretendents al tron, com Alfons VII, fillastre de Alfons I o com Ramir II el monjo, germà d'Alfons I, al qual van obligar a fer-lo pujar per tal d'evitar que els castellans es quedessin amb el territori. Mentrestant Navarra s'independitzà.

2- Perquè el comte català havia ajudat a Ramir II per fer fora als altres que volien apropiar-se del tron i Ramir II no aguantava més aquella vida de rei que no li agradava,  que estava obligat a seguir, va decidir donar-li el poder i tornar-se al monestir, amb l'única condició de cuidar bé a la seva filla Peronella, si no ho complia, ell no seria el rei d'Aragó.


3- La unió de Catalunya i Aragó significà la creació de la corona catalanoaragonesa a partir de la unió dinàstica, encara que cada territori va conservar la integració territorial, és a dir, van continuar tenint les seves lleis, costums, governs, etc.