L'obra de Guifré el Pilós

1- El Casal de Barcelona fou la dinastia que governà el comtat de Barcelona fins al segle XV i començà amb la decisió de Guifré el Pilós de deixar la seva herència als seus fills sense el consentiment del rei franc.

2- Guifre el Pilós fou un membre de la noblesa de Carcassona que per la seva fidelitat, l'emperador Carles el Calb el premià i li donà els comtats d'Urgell, Cerdanya i Conflent, als quals va afegir el de Barcelona i el de Girona. Les seves obres més importants que va dur a terme van ser la repoblació de la zona central de Catalunya després de les lluïtes amb els musulmans i la decisió de deixar les seves herències als seus fills sense consentiment del rei franc. Així creà la dinastia del Casal de Barcelona, que governà fins al segle XV el comtat de Barcelona. Guifré el Pilós és el pare de la patria perquè la seva mort va ser mitificaria. L'any 897, una expedició sarraïna que estaven en contra de les terres barcelonines, el van ferir de mort. Segons la llegenda de les quatre barres de sang, el comte li demanà una bandera i el rei li mullà els dits en la sang i els posà sobre el seu escut daurat. Així va crear l'escut del Casal de Barcelona, que amb els anys passà a ser la bandera catalana.

3- Fill de Sunifred I d'Urgell i Ermessenda, Guifré I el Pilós es casà amb Guinidilda i van tenir a Radulf de Barcelona (bisbe d'Urgell i abat de Ripoll), a Guifré II Borrell (comte de Barcelona), a Sunyer I (comte de Barcelona), a Miró II (comte de Cerdanya i Bessalú), a Sunifred II (comte d'Urgell) i a Emma (abadessa de Sant Joan). Guifré II Borrell (comte de Barcelona) es casà amb Gersenda de Tolosa, però no va tenir descendència i va pujar al poder Sunyer I,  que es casà amb Riquilda de Tolosa. Van tenir a Ermenyol d'Osona, Miró I de Barcelona (s'ocupa dels assumptes de l'interior), a Borrell II de Barcelona (s'ocupà de els assumptes externs i militars), a Adelaida (va ser abadessa de Sant Joan) i a Guillerm.