L'administració dels comtats

1- Torre mestre: és la torre principal del castell i més forta del castell, en ella vivia el senyor del castell i era l'últim refugi.

Capella: lloc on resaven.

Camí de ronda: camí per on els soldats vigilaven els castell de possibles amenaces, situat a la part alta de la muralla, a darrere dels merlets.

Torre de flanqueig: cada una de les torres laterals del castell.

Barbacana: element de defensa avançada de la porta o el pont d'entrada.

Fossat: sistema de protecció per pujar el pont i que els exèrcits caiguin a l'aigua.

Llenç o cortina: cada una de les porcions de mur que hi ha entre dues torres.

Pati d'armes: lloc on forma guàrdia.

Dependències soldats: lloc on vivien els soldats.

2- Els castells es construïen sobre turons acinglerats, molt alts i eren envoltats per una muralla de pedra. El castell era un valor militar, des del qual, es podien llençar troncs que rodessin colina avall per tal de frenar qualsevol atac enemic. L'element indispensable del castell és la torre, situada premeditadament en la posició exacta respecte del conjunt. Un altre element molt important n'era la muralla, confeccionada gràcies al treball de les cares per un bon cadirat unit per un morter de calç i una bona barreja d'enderrocs, pedernal i maons vells, tot unit amb argamassa. Una figura indispensable per a la construcció d'un castell era el mestre d'obres, qui feia la funció d'arquitecta, aparellador i director de projecte. A dins del recinte, s'habilitaven aljubs d'aigua. Els aljubs eren espais excavats sota terra i recrescuts de pedra revestides amb argamassa.