Barcelona, potència econòmica de la Mediterrània

1- El consolat de mar era un organisme creat per defensar els interessos dels mercaders catalans, per tal de resoldre problemes comercials i marítims i que va recollir les lleis i costums del comerç marítim català al Llibre del consolat del mar.

2- Barcelona importava cereals, plata, or i esclaus a la Mediterrània occidental, teixits de seda, perfums i espècies a la Mediterrània oriental, i teixits i metalls a l'Atlàntic nord.

3- L'imperi comercial català va decaure al segle XV, perquè els genovesos i marsellesos, començaren a quedar-se territori per actuar a la Mediterrània occidental i els catalans cada cop estaven més arraconats. A més a més, els turcs també van començar a dificultar el comerç per la Mediterrània est.

4- El rei Pere el Cerimoniós (1336- 1387) va manar construir unes drassanes i ampliar l'antiga muralla.

Comanda comercial

1- L'Arnau de Puig és el capitalista i en Bernat Cantull i en Guillem Bos són els mercaders.

2- L'Arnau Puig rep tres quartes parts de la inversió perquè és el capitalista, la persona que s'ha arriscat a posar el diners per a fer la inversió i els altres dos socis, són els que amb els diners l'han dut a terme.

3- Aquesta societat s'acabarà quan els altres dos socis també posin diners, i així paguin els mateixos diners i es puguin repartir la inversió a parts iguals.

Europa en crisis

1- Las causes de la Jacquerie foren les males collites, la pressió exercida pels senyors feudals sobre els pagesos i la pujada dels impostos que no podien pagar els pagesos.

2- Durant l'Edat mitjana, l'imperi Otomà va conquerir territori cristià. Aquest imperi culminà les seves victòries amb la conquesta de Constantinoble, i la caiguda de l'imperi bizantí, l'any 1435.

3- La Baixa edat Mitjana fou una etapa de depressió, pels diversos conflictes que es van viure com la Guerra dels Cent anys, la expansió de l'imperi otomà i les revoltes dels pagesos cap als nobles.

Els acords matrimonials entre Ramon Berenguer III i Dolça de Provença

1- Per al comtat de Barcelona, els acords matrimonials entre Ramon Berenguer III i Dolça de Provença van suposar un ampliament del territori dels comtats catalans, gràcies als territoris de Gibert, que va incorporar Dolça, filla del comte.

2- A més dels documents dels acords, també s'utilitzen els pactes de fidelitat o es fa la compra d'altres territoris.

3- Un altre exemple d'acord matrimonial entre els comtes de Barcelona va ser la unió entre Peronella i Ramon Berenguer IV. En aquest acord, a canvi de cuidar bé a la Peronella, i casar-se amb ella, el comte de Barcelona rebia tot el territori d'Aragó.

4- Al rei de França li suposà una pèrdua de territori franc, ja que va perdre els territoris que pertanyien al comte Gibert.

El somni occità

1- Els motius que van impedir que l'expansió catalana es parés a Occitania foren que el rei franc, es va aliar amb el papa en la lluïta contra el catarisme a Occitània i perquè en Pere I, va ser derrotat per Simó en la lluïta contra l'heretgia càtar de la qual havien acusat als seus vassalls. 

2- El catarisme o també anomenada amb el nom dels albigesos, era una heretgia d'origen oriental, que no predicava les ordres del papa, les quals s'havien de complir, si no que predicaven la renúncia als béns materials i més austeritat que l'esglèsia catòlica. Fins i tot hi havia una part d'aquesta doctrina que no creia que existís Jesús.

3- La batalla de Muret significà la pèrdua del domini sobre el territori d'Occitània per culpa d'un buit de poder, ja que Pere I, rei de la corona catalanoaragonesa, va morir en aquesta batalla, i la seva dona també morí aquell mateix any, deixant orfre a Jaume I, qui tenia tan sols 5 anys.

4- Família de Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV -OO- Peronella d'Aragó
Alfons II d'Aragó, el trovador o el cast-OO- Sança de Castella
Pere I (de Catalunya), el Catòlic -OO- Maria de Montpeller
Jaume I 

5- Simó de Montfort va ser un noble, baró francés de Montfort i comte de Leicester. Ell va formar part de la creuada en contra de l'heretgia càtar i va negociar amb Pere I per tal de fer capitular-lo i frenar l'heretgia càtar. Simó de Montfort va fer casar el fill de Pere I amb la seva filla i finalment, Pere I al enfrontar-se contra Montfort, va ser ferit i va morir.

La unió amb Aragó

1- A principis del segle XII, Aragó visqué problemes successoris al morir Alfons I el Bataller d'Aragó sense descendència. Aquest, va fer un testament que encara complicava més les coses, ja que deixava el govern en mans d'ordres militars. Llavors començaren a sortir pretendents al tron, com Alfons VII, fillastre de Alfons I o com Ramir II el monjo, germà d'Alfons I, al qual van obligar a fer-lo pujar per tal d'evitar que els castellans es quedessin amb el territori. Mentrestant Navarra s'independitzà.

2- Perquè el comte català havia ajudat a Ramir II per fer fora als altres que volien apropiar-se del tron i Ramir II no aguantava més aquella vida de rei que no li agradava,  que estava obligat a seguir, va decidir donar-li el poder i tornar-se al monestir, amb l'única condició de cuidar bé a la seva filla Peronella, si no ho complia, ell no seria el rei d'Aragó.


3- La unió de Catalunya i Aragó significà la creació de la corona catalanoaragonesa a partir de la unió dinàstica, encara que cada territori va conservar la integració territorial, és a dir, van continuar tenint les seves lleis, costums, governs, etc.

La conquesta de la Catalunya Nova

1- Els comtats actuals que formen part de la Catalunya Nova són una part del Tarragonès, una part de l'Alt Camp, Conca de Barberà, Garrigues, el Segrià, un tros del Pla d'Urgell, el Priorat, el Baix Camp, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià, Urgell, un tros de la Segarra i la Noguera

2- La conquesta de la Catalunya Nova als comtes catalans significà un ampliament de territori per governar  ja que es va trencar la frontera entre els comtats catalans i l'Al·làndalus, que havia estat present durant 200 anys.

3- El comtat de Barcelona es va beneficiar de l'expansió ja que es va ampliar en més de 1000 km2 i el comtat d'Urgell que passà de tenir 1000 km2 a 3700 km2.